Viatge a Alaska

El dia d'avui ja ha començat entretingut. Hem deixat enrera la zona del parc nacional de Denali per posar rumb cap a Fairbanks, la capital de la febre de l'or d'Alaska. Pel camí ens hem aturat a fer un esmorzar tardà, en un d'aquests cafès de carretera que no saps mai amb què et sorprendran. Es deia Rose's cafe i l'ambient molt tranquil i familiar. Els plats, com sempre, immensos. Tant que ens hem endut la meitat de la hot cake en una capsa (això és molt útil però també genera molts residus!). I quan ja gairebé estàvem acabant se'ns ha girat un personatge de la taula del costat, que estava amb la seva dona, i ens ha preguntat d'on érem i ha començat a parlar un castellà amb accent mexicà força curiós però ric, explicant-nos que era metge i havia estat vuit setmanes a Barrow (la ciutat més al nord d'Alaska). L'home portava encara una camisa de l'hospital... No sabem si de veritat era metge o més aviat pacient...

El dia ha continuat curiós durant la nostra parada a Nenana, un petit poble famós perquè cada any fan un gran concurs anomenat Nenana Ice Classic per endevinar en quin moment exacte es produirà el trencament de glaç del riu Tanana (dia, hora i minut). Aquest any el guanyador s'ha endut 279.000 dòlars!!

Hem arribat a Fairbanks ja entrada la tarda, i després de deixar les maletes al Golden North Motel (un allotjament força justet però amb uns recepcionistes molt agradables) ens hem apropat al Pioneer Park, un recinte on es pretén mostrar la història d'Alaska i de pas afavorir el consum (llocs de menjar, artesania, souvenirs, etc...). La tarda es començava a enfosquir i l'ambient del parc era una mica desencisat, gairebé desert. De fet d'aquesta manera l'hem pogut recórrer sense problemes però també li ha donat un aire una mica decadent. Hem visitat les antigues cases dels buscadors d'or, el vaixell SS Nenana, un petit museu sobre els nadius d'Alaska i la casa dels Wickersham, reproduïda fidelment amb mobles i objectes de l'època.

Com que ha començat a ploure i voliem aprofitar el dia, hem conduït fins a la Universitat d'Alaska, on a més d'un espectacular campus s'hi pot trobar el Museum of the North. L'edifici en si ja és força interessant de veure, ja que és d'arquitectura moderna i el contrast és més gran si es té en compte que la majoria de construccions d'aquí són de tronc de fusta o mòduls prefabricats. Hem recorregut el seu interior en un parell d'hores, les sales no són gaire grans i l'única que realment val la pena és la galeria d'Alaska, on es mostren la geografia, natura i comunitats de cada una de les regions de l'estat.

Les altres sales ens han semblat de dubtós interès i hi hem passat força ràpid. La que pretén ser d'art modern és com si féssim una exposició a Badalona, on pel sol fet de ser habitant de la ciutat qualsevol tingués dret a exposar-hi la seva creació com una peça de valor incalculable. Encara que sigui un vàter construit amb objectes diversos trobats al voltant de casa. I és que sí, al museu que hem visitat n'hi havia un. Ens ha faltat temps (cronològic) i bon temps (meteorològic) per visitar també el Jardí Botànic, i altres parts del Campus que semblaven interessants, i també ens hagués agradat unir-nos a un grup de joves atletes universitaris que practicaven una espècie d'esport d'equip amb frisbee. Bé, això potser no...