A les portes del Denali National Park

Després de 3 hores de carretera des de Talkeetna, hem arribat al que serà la nostra base durant dues nits per visitar còmodament el Parc Nacional de Denali (o McKinley). Ens allotgem al Denali Park Hotel, allunyats del massificat "ressort" que hi ha a 1 milla de l'entrada del parc. Com a curiositat, la recepció està ubicada en un vagó de tren recuperat de la Segona Guerra Mundial, que té el seu encant. L'habitació és espaiosa i amb unes vistes fantàstiques:



Descansem una bona estona i ens acostem a la zona comercial (una dotzena de botigues de records i bar-restaurants) per sopar al Salmon Bake i agafar provisions per la gran jornada de demà (dins del parc no hi ha cap lloc on puguis comprar begudes o menjar). Aquest restaurant és un tot-en-un impressionant. L'ambient és el que estem veient que predomina per aquí: un lloc on menjar, prendre alguna cosa, potser també allotjar-te... Tot amb un aire molt despreocupat, sense complicacions, cadascú amb la seva història sense ficar-se amb els altres, amb un aire de deixadesa que no resulta molest sinó que li proporciona cert encant (alguns exemples poden ser un bar on els gots són en realitat pots de conserva reutilitzats -amb rosca i tot- i un restaurant on utilitzen els cartrons dels packs de 6 ampolles de cervesa per aguantar els coberts, els tovallons i les salses). Tot plegat fa que, en llocs com aquest, podriem estar hores i hores només observant el que passa al nostre voltant.

I què més pots demanar si a més de tot aquest entreteniment també preparen unes completes "lunch box" per les excursions pel Parc Nacional de Denali? Nosaltres n'hem agafat unes que, a més d'un entrepà (un d'amanida de tonyina i l'altre de gall d'indi i formatge), porten una barreta de cereals, una ampolla d'aigua, una xocolatina, un sobre per preparar te fred i una bossa de pipes pelades. Denali, ja venim!

Pero el sol no apareció

Pasamos la noche en el Talkeetna Roadhouse pensando en si nuestra maldición con las montañas cambiaría, pues el año pasado con el monte Fuji nos pasó algo parecido, aunque las nubes que ya se apostaban sobre nosotros a la hora de la cena presagiaban que no iba a ser así.

Llovía a las 2:30 cuando mi bufeta con jet-lag tuvo que visitar los servicios. Llovía hacia las 8h al sonar el primer despertador. Llovía durante el almuerzo. Llovía sobre las 10 cuando fuimos a preguntar eso de "what about the weather?". Llovía mientras hicimos tiempo en nuestra vista por Talkeetna, en la que compramos la Alaska MilePost Guide. Llovía mientras tomamos un café ecológico a las afueras de la ciudad... Llovía... llovía... llovía... Y sí, llovía a las 14:30h cuando teníamos reservado nuestro vuelo. Así que estaban cancelados los vuelos al McKinley por seguridad. Nos ofrecieron otros glaciares, pero optamos por esperar y probar suerte cuando volvamos a pasar por aquí dentro de dos semanas.


No pudo ser. Que le vamos a hacer. Seamos positivos, al menos tuvimos la oportunidad de encontrar la Alaska MilePost Guide, una especie diario de bitácora donde milla a milla indica que ver, donde comer, donde repostar, cosas que hacer, etc. En resumen, un montón de información útil para los viajes en coche. Por ahora, una muy buena compra.

El resto del día lo pasamos recorriendo el camino entre Talkeetna y el parque de Denali. En este trayecto nos encontramos con un paisaje hermoso, inmenso y a la vez algo desolador. Poca civilización, y la que había, ofreciendo una imagen algo inquietante como la que se ve en la foto del iglú gigante abandonado.



Os añadimos también una captura de la carretera que seguimos (Park Highway) durante el viaje hacia Denali. Creo que las imágenes pueden ayudar a explicar lo que sentimos al atravesar estos territorios.

Comencem un nou dia, a l'expectativa de com evoluciona el temps, ja que d'això depèn que puguem fer l'esperat vol amb avioneta al voltant del McKinley. Com no paren de repetir per aquí tots els publicistes, es tracta d'un "once in a lifetime experience"... suposo que ho diuen perquè no et tiri enrera deixar-te tots aquests dòlars per una hora i mitja d'emoció.

Per aixecar els ànims ja hem enllestit dues grans fites: en primer lloc triar l'esmorzar d'entre un munt de dolces temptacions (i no tant dolces, com ara les salsitxes de ren) que ofereixen al forn de la Talkeetna Roadhouse, on ens hem allotjat avui. Finalment hem optat per un Mixed Berry Sourdough Hot Cake (una crepe gegant amb fruites del bosc) i un clàssic bagel acabat de fer amb formatge untat.



I amb la panxa plena, també hem fet els deures: hem investigat per què no funcionava l'opció de deixar comentaris i ja està arreglat. Tot i viatjar amb un informàtic ho he hagut d'arreglar jo! Només cal que feu clic on es mostren el nombre de comentaris de cada entrada i s'obrirà una nova finestra on podreu deixar el vostre. Esperem que ho feu!