Viatge a Alaska

Quan pensem en una terra com Alaska, ens vénen al cap imatges relacionades amb una terra indòmita, amb racons inexplorats de condicions climàtiques extremes, amb animals salvatges que encara gosen marcar límits als humans, amb poblats d'indígenes acampats sobre la tundra i aviadors que arrisquen la vida sobrevolant boscos eterns per unir pobles de quatre habitants.

Hi ha una Alaska que és així, però no és aquesta. Skagway és l’antítesi de tot això. Ubicada en un lloc estratègic en el mànec de la paella que dibuixa l’estat d’Alaska, és una parada obligada dels creuers que fan la ruta de les glaceres. I en passen molts, moltíssims. Cada dia n’hi ha ancorats quatre o cinc de diferents, i són enormes. Així que d’inexplorada res, i encara menys de salvatge. Skagway actualment viu dels i pels turistes dels creuers. La febre de l’or que va fer néixer el poble ara s’ha traslladat als aparadors d’una gran quantitat de joieries que copen gairebé tot el seu carrer principal.

Per sort també es mantenen alguns edificis històrics amb prou encant com per permetre't fer-te la idea de com era el poble quan hi governava la tirania de Jeff “Soapie” Smith i milers de morts de gana arriscaven la seva vida enfilant-se pel Chilkoot Pass somiant trobar or.

L’horda de creueristes envaeix el poble des de les 9 del matí fins passades les 17h (si no plou) i compra, compra, compra. Algunes escenes que hem vist ens han recordat la pel·lícula Wall-e, ja que el tren que fa la ruta del White Pass i que també hem agafat nosaltres recull els turistes a la passarel·la del seu vaixell i els torna lloc, no fos cas que haguessin de caminar gaire. També hem vist una parella d’exagerada obesitat en el seu vehicle elèctric recorrent els carrers, amb una mà al manillar i l’altra en un gelat de doble bola.

Nosaltres a l’estació hi hem arribat a peu (hem aparcat a prop, això sí... Aquí és tan fàcil trobar lloc que no te’n saps estar!) i hem pujat al tren de gasoil (abans era de vapor) que ens ha dut per la White Pass & Yukon Route en un trajecte de 3 hores anada i tornada. El trajecte és entretingut i el tren passa per camins molt estrets, túnels, diversos ponts...

Potser perquè ahir ja vam veure uns paisatges magnífics tot conduïnt, potser perquè el temps no acompanyava, potser perquè l'estretor de les plataformes i la quantitat de gent anxovada dins el vagó feia complicat gaudir tranquilament de les vistes i poder fer fotografies amb comoditat... Potser per tot això el viatge no va complir del tot amb les nostres expectatives, però alguns moments van merèixer la pena. I a més, en acabar tots els creueristes van enfilar cap al seu vaixell i els carrers van quedar deserts perquè nosaltres en puguessim fer la darrera passejada i acomiadar-nos de Skagway, esperant retrobar-nos demà amb l'Alaska indòmita, la que més ens agrada.