Mar i muntanya
dilluns, 16 d’agost del 2010 per Agnes i Alex
Ens espera el trajecte més llarg de tot el viatge. Més de 700km ens separen de Skagway, un poble de la costa que cada estiu es veu envaït pels turistes de creuers que fan la ruta dels fiords des de Vancouver.
El paisatge canvia considerablement passat Carmacks, ja que ens endinsem en la ruta del White Pass. Els cims de les muntanyes s'alcen considerablement i moltes d'elles es conserven cobertes de neu. Sembla mentida que siguem a poques milles de la costa. No podem parar d'aturar-nos a cada revolt a fer fotografies, tot i que demà recorrerem de nou alguns d'aquestes paratges amb el tren.
La primera part del viatge és força monòtona, principalment perquè les fileres d'arbres a banda i banda de la carretera no et deixen gaudir gaire del paisatge. Per sort, aquí ho tenen tot estudiat i cada vegada que s'apropa una panoràmica espectacular diversos rètols t'avisen amb antelació. D'aquesta manera hem pogut veure uns quants llacs preciosos, com ara el Fox Lake (qui hagués tingut una autocaravana per quedar-se a la zona d'acampada i fer a la brasa una truita acabada de pescar!) i l'Emerald Lake amb les seves aigues de colors tropicals.
El paisatge canvia considerablement passat Carmacks, ja que ens endinsem en la ruta del White Pass. Els cims de les muntanyes s'alcen considerablement i moltes d'elles es conserven cobertes de neu. Sembla mentida que siguem a poques milles de la costa. No podem parar d'aturar-nos a cada revolt a fer fotografies, tot i que demà recorrerem de nou alguns d'aquestes paratges amb el tren.
Finalment, arribem a Skagway força cansats de tantes hores de carretera, i la cabana que ens espera ens sembla un paradís. Està allunyada del centre del poble, al mig del bosc. Només tenim un dubte, que potser resoldrem en poques hores... Hi haurà óssos rondant?
Maquíssim!
Hola, espero que les indicacions que heu donat faci que arrivi.
Pel que escriviu i les fotos sembla que també fem el viatge.. No se si veureu un os però guapo ho es....
Salutacions desde Montbarbat!
La veritat és que fa molta enveja tots aquests paisatges espectaculars. Us anem seguint i així també sembla que estem viatjant.
Ara que pel tema de "gente ruda" i camises de llenyataire aquí no ens queixem.
Seguiu endavant i fins un altra comentari!
Hola a tothom! Doncs finalment no hi havia óssos, o nosaltres no els vam veure, tot i que vam sentir uns sorolls estranys ben entrada la nit... Moltes gràcies pels comentaris, ens anima a escriure i això ens fa viure el viatge dues vegades: quan les coses passen i quan pensem com explicar-vos-les. I després vindrà la tercera: repassar les fotos i comentar-les amb tot aquell qui les vulgui "patir".