Viatge a Alaska

Sabem que si no som grans aficionats a la pesca, Soldotna i Kenai no ens oferiran grans atractius. I menys encara tenint en compte que els núvols s'han tornat a aliar i ens impedeixen seguir contemplant les muntanyes i volcans que se succeeixen a l'altra banda del Cook Inlet.

A Soldotna, tot gira al voltant del salmó. I tot perquè fa 25 anys un bon home va pescar el que avui es considera el king salmon més gran del món (44,1 kg), i suposem que això els enorgulleix i els fa fer dentetes a la veïna Kenai (deu ser una rivalitat tipus Sabadell i Terrassa o Tarragona i Reus...).

Hem fet una caminada al voltant del riu Kenai i hem comprovat com tot està preparat per la comoditat dels pescadors. Diferents caminets de fusta a cada riba faciliten l'accés a plataformes des de les quals poder llençar la canya. A cada tram de riu hi ha una rampa on poder baixar amb la barca, i taules metàl·liques amb mànegues per poder preparar i netejar el peix acabat de pescar. Fins i tot hi ha uns petits contenidors on dipositar el fil de pescar per reciclar-lo.

Els atractius de Soldotna han acabat aquí, i després de dinar hem tornat a Kenai (City of Kenai, en diuen). Aquí l'entorn continua sent similar: centres comercials i el món de la pesca. Finalment hem fet una altra passejada, aquest cop més urbana: el centre històric del poble, on es conserven diferents cabanes i cases de finals del segle XIX i principis del XX. Es troba a tocar del que ells anomenen "platja" i com moltes de les poblacions d'Alaska, compta amb una església ortodoxa rusa que dóna un toc de color i sofisticació en un ambient rústic i més aviat despreocupat per l'estètica. Algunes de les cases de la vora del mar són dignes d'enveja, encara que amb aquest cel i el color de la sorra a vegades tot tingui un aire postnuclear.

Com que el temps empitjora decidim tornar a l'hotel i fer unes darreres braçades a la piscineta i relaxar-nos al jacuzzi. Demà tornem cap a Anchorage i a l'alberg d'allà ja no trobarem aquests petits luxes.