Viatge a Alaska

Aquest matí hem esmorzat cereals per primera vegada en tot el viatge. I renoi, és que tot ho han de fer tant rematadament bo (i segurament no tant saludable) en aquest país? Per què Kellog's no comercialitza els Frosted Mini-Wheats Maple & Brown Sugar a Catalunya?!!

Bé, hem sortit del Bed and Breakfast esmorzats i hem fet un recordatori amb french toasts al ferri, ja que les gairebé 6 hores de camí calia amenitzar-les amb alguna cosa. En això hi ha ajudat el ranger (professionals encarregats de protegir i educar per a la conservació dels parcs) que ens ha acompanyat tot el viatge, explicant-nos la història de la badia de Valdez i la diversitat biològica del Chugach National Forest i les aigues de l'estuari Prince William, que hem atravessat amb el pesat vaixell.

Degut al l'acumulació del gel que cau de la glacera Columbia hem hagut de fer una ruta alternativa i no ens hi hem pogut acostar massa, però el que sí que hem vist d'aprop són els milers de glaçons gegants que queden flotant a l'aigua i que han fet d'aquest tros del trajecte una travessia on the rocks, i també diversos animalons entre els que comptem una orca i lleons marins.

El ferri ens ha deixat a Whittier, un poble de menys de 300 habitants la majoria dels quals viu... en un sol bloc de pisos! És dels primers "grans" blocs d'habitatges que veiem en tot el viatge, fins i tot a Anchorage són difícils de trobar! El més curiós d'aquest poble és que fins l'any 2.000 no tenia connexió directa per carretera, sinó que els cotxes havien de pujar en un tren que travessava l'únic túnel que feia possible l'entrada i sortida de Whittier. Ara el túnel està habilitat perquè hi puguin circular també vehicles a motor: un quart d'hora en un sentit, un quart d'hora en un altre, i tots a a esperar si és al tren a qui li toca passar.

A l'altra banda ja ens esperaven les primeres glaceres vistes de prop, que s'han sumat als llacs i les muntanyes nevades dins el nostre repertori de paisatges espectaculars. Demà serà dia de més gel.

L'allotjament que teniem previst ha sofert un canvi inesperat degut a un malentès amb la propietària, que no tenia apuntada la nostra reserva. Per un moment ens hem vist passant nit en un motel en lloc de l'esperada cabana a les tranquiles afores de Seward, amb les seves llames vigilant el camí (sí, hem dit llames). Però per sort la dona ens ha trobat un lloc alternatiu i hem anat a parar a l'Annika's Guest House, regentada per una parella de suec i americana molt agradables. Segurament hi hem sortit guanyant amb el canvi, ja que la cabana és de luxe (es nota el toc escandinau) i l'Stephan ha compartit amb nosaltres el xoc cultural entre europeus i americans, en una conversa molt divertida que ha contingut una lliçó sobre com fer servir el mecanisme de  les persianes americanes sense carregar-se-les (ahir vam estar a punt).